1 de 10

El PAE de Reus va atendre prop de 300 consultes, l'any passat

S'han fet recomanacions per tal de millorar la contractació dels subministraments i pagar menys per aquest concepte

El PAE Reus va atendre prop de 300 consultes, l'any 2020 | Reusdigital.cat
per Reusdigital.cat, Reus | 4 de maig de 2021 a les 11:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Durant l'any 2020, l’Ajuntament de Reus va destinar uns 400.000 euros per fer front a la pobresa energètica. A més, segons han exposat fonts municipals, el Punt d'Assessorament Energètic de Reus (PAE), un servei municipal que depèn de la regidoria de Benestar Social, va continuar amb la "tasca d'empoderament" de la ciutadania en l'àmbit dels subministraments energètics, tot i que el confinament decretat amb motiu de la pandèmia va aturar el servei durant tres mesos.

Dels 287 assessoraments que es van fer, 207 van rebre recomanacions per tal de millorar la seva contractació dels subministraments i pagar menys per aquest concepte i 80 van rebre recomanacions d'estalvi energètic, ja que la contractació del servei era correcta. A més, un 17% de les cites es van demanar per voluntat pròpia, mentre que l'any 2019 només van ser un 1%, una dada que demostra la consolidació d'aquest servei. El 83% restant van demanar cita perquè és un requisit obligatori per poder sol·licitar la subvenció de pobresa energètica.

Des del consistori s'ha volgut destacar la "ràpida adaptació" de les recomanacions d'aquest servei municipal als canvis normatius que es van fer en l'àmbit de la pobresa energètica "per tal de pal·liar els efectes econòmics i socials de la pandèmia". Uns canvis que van suposar una modificació de les condicions d'obtenció del bo social, tal i com s'ha subratllat. En concret, el 50% de les persones ateses al PAE van ser informades que, si es canviaven al mercat regulat, complien els requisits per beneficiar-se del bo social, fet que desconeixien, això que es tracta d'una bonificació que suposa una reducció considerable en el cost de la factura d'electricitat.

A més, l'any 2020 es va detectar una "millor disposició" de les empreses comercialitzadores a acceptar les recomanacions dels informes que provenen del PAE. A més de "facilitar una millor comprensió "de la factura d'aigua, electricitat i gas, aquest servei també dona consells d'estalvi energètic. Enguany, el PAE presta atenció presencial dimecres, al centre cívic del Carme i dijous, al Centre Cívic Llevant, de dos quarts de 4 a les 7 de la tarda. Per ser atès, cal demanar cita i portar les factures d'electricitat, aigua i gas. L'objectiu d'aquest assessorament personalitzat i gratuït, d'uns 20 minuts de durada, és reduir la despesa en aquests subministraments a través d'algun tipus de bonificació, de millora en l'ús dels subministraments, o de reducció de potència.

La regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, ha fet aquest dimarts una valoració "positiva" de l'atenció que va realitzar el PAEdurant l'any passat, en plena pandèmia: "El 2020 va ser un any molt difícil per a moltes famílies i, a més de les ajudes, rebre un bon assessorament energètic segur que va ajudar a estalviar en les despeses bàsiques. Tanmateix, és clar que el sistema ha de millorar quan cada any el PAEes troba que són moltes les llars que tenen mal contractats els subministraments, és a dir, que podrien pagar menys per aquest servei".

Dades del PAE l'any 2020

L'activitat del PAE el 2020 en dades, és la següent. Pel que fa a l'assistència, i de les 367 cites sol·licitades, van assistir 287 i a 80 només se li van fer recomanacions d'estalvi energètic, ja que la factura era correcta. Per tant, 207 llars van rebre informació per tal de millorar la contractació dels subministraments i pagar menys per aquest concepte; pel que fa a la via d'entrada al servei, el gran gruix de les famílies ateses provenien del fet que en el moment en què una família sol·licita l'ajut de pobresa energètica, se li dona cita per aquest servei. A més, 61 famílies, que representen un 17%, van fer ús d'aquest servei per iniciativa pròpia. Sobre els subministraments analitzats, es van analitzar 242 factures d'electricitat, 153 de l'aigua i 87 del gas.

Sobre el perfil de la família, s'ha explicat que pel que fa als ingressos mensuals de les famílies ateses, el 70% declaraven tenir-ne menys de 1.050 euros, el 19% entre 1.050 i 1.500 euros i l'11%, més de 1.500 euros. A més, un 16% eren famílies nombroses o monoparentals. Aquests són dos requisits claus a l'hora de sol·licitar el bo social.

Pel que fa a l'empresa que emet la factura de subministraments, s'ha assenyalat que un 80% de les famílies tenien contractat els subministraments amb la companyia Endesa. A més, el 93% de les famílies tenien contractat els subministraments en companyies que operen tant en mercat regulat com en mercat lliure, la qual cosa indica la poca penetració que tenen les noves companyies del mercat lliure. En concret, un 56% de les famílies tenien la contractació en mercat lliure. Això fa que la majoria de tramitacions, com el bo social o l'anul·lació de serveis extres, partissin d'una base contractual "menys favorable" i en alguns casos amb permanències.

En el cas de l'optimització del contracte de subministrament, al 87% de les famílies ateses se'ls hi va fer alguna recomanació. En concret, a 128 famílies se'ls va recomanar sol·licitar el bo social; a 125, passar al mercat regulat; a 71, canviar de tarifa, i a 52, canviar de potència. Així mateix, s'ha volgut destacar que al 50% de les famílies ateses se'ls va recomanar passar al mercat regulat per poder accedir així al bo social. Tot i això, 86 famílies, un 36% del total, ja disposaven del bo social. En aquests darrers casos, es van repassar conceptes com la limitació d'energia bonificada (kWh) segons el perfil familiar i se'ls va recordar que el bo social caduca i que cal prestar atenció a la renovació.

 

Participació