POLÍTICA

Pellicer: «Hi ha la voluntat de retirar les torres del Pinar, però s'hi han de posar la Generalitat i Endesa»

A uns mesos de l'equador del mandat, el batlle repassa l'acció de govern i diverses qüestions d'actualitat

per Marc Busquets/ Alba Cartanyà, Reus, Catalunya | 15 de març de 2021 a les 09:41 |
Pellicer, en una imatge d'arxiu, a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Al maig, l'actual mandat arribarà a l'equador. La irrupció de la pandèmia, ara fa un any, va alterar els plans del govern que lidera el batlle Carles Pellicer. El 'Pla de reactivació econòmica i social', dotat de 4,5 milions, ha inclòs un seguit d'accions per mirar de minimitzar l'impacte que la crisi sanitària ha tingut per a la població. En una entrevista concedida a Reusdigital.cat, l'alcalde de la ciutat comenta igualment l'impuls de noves mesures per estimular l'activitat de les empreses i dels comerços, analitza els resultats del PDeCAT al 14-F (va tancar la llista per Tarragona) i repassa algunes qüestions d'actualitat, com l'enderroc de la casa noucentista del Carme o les mobilitzacions a la urbanització El Pinar per tal que es retirin les torres d'alta tensió. "Voldria dir als veïns que no els deixem de banda, però que aquest no és un projecte de fàcil execució", assenyala sobre aquesta última.

- Comencem parlant de les eleccions del 14-F. Quina valoració en fa, dels resultats, del PDeCAT? A Reus van treure 1.000 vots. 

- Van ser unes eleccions amb molta abstenció, i això sempre condiciona els resultats de tothom. Com a PDeCAT, no va anar bé i ja està. El fet de no anar en coalició va ser un problema. Jo hi vaig insistir molt, que es fes una coalició amb Junts, però no va ser possible. L'abstenció també hi va influir, i l'altre tema és que vam tenir poc temps per explicar la nostra proposta. La vida política, que és la meva vida, t'ensenya que de les derrotes se n'aprèn. S'han d'acceptar les coses tal com són. Sempre tenint en compte, això sí, que ni els èxits ni els fracassos són absoluts. 

- Però el PDeCAT tira endavant.

- Continuem com a partit, evidentment. Hi haurà un congrés abans de l'estiu i els congressos són els sobirans. En tot cas, hi ha un espai important del país que se situa al centre, i que s'ha de cobrir. El món no està fet només d'esquerres i dretes, sinó també de transversalitat, que és el centre. Estic còmode aquí; jo sempre m'he mantingut en la mateixa posició política.

- Els resultats del 14-F canvien alguna cosa, pel que fa a l'equilibri en l'àmbit municipal?

- No, la vida municipal es mou en paral·lel. Aquí hi ha un bon acord de govern, sòlid, ferm. Estem governant molt bé, molt còmodes, i per tant no hi ha cap perill. La ciutat avança bé. Convé reactivar la societat i donar-li un punt de calma. Hem d'anar posant maons que siguin sòlids. A nivell de país, sí, que cadascú expressi el que sent, però hi ha un ciment, un lligam, que és que s'ha d'estabilitzar l'economia, la feina... En definitiva, cal alleugerir el patiment social que tenim en aquests moments. Això requereix esforç, voluntat i convenciment. Podem estar als antípodes els uns dels altres, però hi ha coses de les quals no podem fugir: les necessitats de la gent.

- A mitjans de febrer es va anunciar el nou 'Pla de reactivació econòmica i social' amb un pressupost de 4,5 milions d'euros. En quin àmbit posa l'accent?

- Fa pocs dies vam fer balanç del primer pla amb tots agents socials, econòmics i partits polítics, i vam coincidir que havia estat un bon pla; no va haver-hi ni una queixa. El vam fer entre tots, l'hem seguit entre tots, i els resultats han estat positius. Hem pogut veure què es podria millorar, modificar, arreglar. Com que la pandèmia segueix, i la ciutadania pateix, hem de continuar ajudant. De cara al segon pla, ara l'estem confeccionant amb els diferents sectors implicats. Ara el fem d'acord amb les necessitats: de les empreses, del comerç... aquelles partides del primer pla que no van funcionar prou, les reconduïm. L'experiència et dóna possibilitat de fer-ho millor. Destinar un total de 9 milions d'euros en dos anys, de fons propis, per als plans de reactivació, és important. No hi ha cap altre ajuntament que ho hagi fet (fora de Barcelona, és clar). Això és perquè som en una òptima situació financera i tenim capacitat de fer el que fem. És fruit d'un treball de fa 10 anys. Tenim el vaixell ben encarat. I encara tenim marge.

- Altres qüestions concretes. Hi ha crítiques per l'enderroc d'una casa noucentista perquè presentava perill d'esfondrament. S'obre la porta a un debat sobre què cal fer, en altres edificis d'aquest tipus?

- La vida municipal es mou en molts àmbits i els debats han de ser constants. Potser el que era bo ahir, no ho és avui. En referència a l'edifici del carrer de Sant Llorenç, era bonic, però fa uns anys, al pla urbanístic del Carme, es va decidir que allà hi anava un carrer. Això va passar tots els tràmits, tothom hi va donar el vistiplau. Per això l'edifici no es va catalogar com a patrimonial. El temps ha passat, l'edifici s'ha anat malmetent i hi havia problemes per elements que queien. Els arquitectes municipals van decidir que estava en una mala situació, i que havia d'anar a terra. He demanat, amb tot, que salvin la portada. Pel que fa al mas de l'Escorial, està molt malament, en una situació complexa perquè va quedar envoltat d'edificis alts del passeig, i no té sostre... la recuperació no és possible. A què ens portarà, això? Haurem d'obrir-nos a la reflexió; jo he demanat que hi hagi una reflexió sobre el patrimoni municipal malmès. Per exemple, i en el cas del mas Totosaus, hi abocarem 150.000 euros per arreglar-lo ja. Ara que estem bé econòmicament podem fer-ho, però s'ha de veure com, hem de fer cas a la part tècnica. Quan comenci l'obra del mas Totosaus, obrirem el debat sobre l'ús social que hi podríem donar. 

- Una altra qüestió recent ha estat la mobilització dels veïns del Pinar, per les torres d'alta tensió. La reclamació ve de lluny. Quin paper hi pot jugar l'Ajuntament de Reus, per donar-los suport?

- Aquesta qüestió, a la qual m'hi he dedicat molt, se solucionarà quan s'alineïn les diferents administracions: la Generalitat, Endesa i l'Ajuntament. Això ha d'estar dins del pla d'energia de la Generalitat, que és qui vehicula aquests projectes. S'ha d'intentar treure les torres, però no és senzill. La voluntat hi és, però s'hi han de posar la Generalitat i Endesa.

- Però per què s'ha allargat tants anys? 

- Doncs per la situació econòmica. Als anys 2011 i 2015 era molt dolenta. Per a nosaltres ara és millor, però no vol dir que puguem fer de tot, hem de distribuir els diners en les necessitats que hi ha. Encara que hi destinéssim diners, la Generalitat i Endesa no estan pel cas, i per tant tampoc solucionaríem res. El que hem de fer és estar pendents de quan surti el nou pla d'energia, i que s'hi inclogui Reus. Cal d'entendre que aquests 10 anys han estat complexos, i dolents, econòmicament. Voldria dir als veïns que no els deixem de banda, però que no és un projecte de fàcil execució.

- Fomento de construcciones y contratas va anunciar que impugnaria l'adjudicació de la brossa. En quin moment ens trobem? Pot tenir alguna afectació, tot plegat, en el servei als ciutadans?

- No, estic tranquil, en aquest sentit. La ciutat va bé. En general, no hi tenim problemes excessius, a la ciutat. La brossa ha estat un maldecap durant molt de temps, i ara està al Tribunal català de contractes del sector públic. Ara hem d'esperar al veredicte, que espero que es produeixi aviat. Nosaltres ja hem fet la nostra feina… En el moment que licitem, hem de desaparèixer. Per això hi ha els concursos, perquè guanyin les millors ofertes. Nosaltres ho hem fet bé; ara, si algú considera que hi ha marge per litigar doncs està en el seu dret i no hi ha res a dir.

- Fins a quin punt les mobilitzacions i les accions de l'oposició van poder tenir cert pes, a l'hora de plantejar-se la pròrroga dels contractes dels paradistes del mercat de Carrilet?

- Hi ha un projecte de remodelació de la zona, això ho hem dit sempre. És una zona emblemàtica de la ciutat que requereix una transformació important. L'Ajuntament dóna concessions. Quan una s'acaba, se n'ha de donar una altra, però hi ha d'haver la suficient massa, un projecte. En aquest cas, això no es donava i per això vam decidir acabar. Els paradistes van reivindicar una sèrie de demandes que jo vaig entendre molt bé, per la pandèmia, ja que patíem molt, tots plegats. Per això vam decidir fer una altra pròrroga del lloguer. Continuarà obert fins al 2024. Abans, s'obrirà el procés participatiu per veure què es farà al Carrilet. La ciutat ha d'avançar, més enllà de fer les coses ben fetes, hem d'avançar: això vol dir que calen configuracions urbanístiques potents. La transformació del Carrilet és un projecte de ciutat. Es necessiten canvis, l'urbanisme és transformador, és viu.

- Com valora l'aparició de l'agrupació local de Junts per Reus, on hi figuren les regidores Teresa Pallarès i Montserrat Vilella?

- Bé, en política cadascú ha de fer el que cregui convenient. Tinc una magnífica relació tant personal com política amb les dues. El grup, on hi ha el PDeCAT i Junts, funciona molt bé i la meva intenció és que continuï fins al final del mandat. Després, ja en parlarem. En política tot canvia molt de pressa. No passa res, jo he assumit sempre les meves derrotes i les meves victòries. Això és el que et fa gran.

- Som pràcticament a l'equador del mandat... S'ha plantejat el futur, es tornarà a presentar a les eleccions?

- No és el moment de parlar-ne.

- Ho preguntem d'una altra manera. Té l'energia i la voluntat de continuar al capdavant de la ciutat? 

- Estic content, em trobo bé, i amb energia. Segueixo anant als barris a parlar amb la gent. Ara engegarem una altra vegada la iniciativa dels 'Dilluns amb l'alcalde'. La meva vida ha canviat, en el sentit que no puc anar a tants llocs perquè no hi ha tants actes, però de projectes en tinc; els penso, els visualitzo i m'il·lusiono.

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: