1 de 10
LITERATURA

Entre la llum d’Izieu i els secrets dels Verdier

M.Lluïsa Amorós presenta la seva novel·la ‘Els nens de la senyora Zlatin’ a Cal Navàs

per Isabel Martínez, 11 de febrer de 2021 a les 10:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Embolcallats pels aires melancòlics de la cançó tradicional jueva ‘Oyfn Pripetshik’ interpretada pel músic Marcel Pasqual, la botiga de Cal Navàs ha acollit, aquest dissabte al migdia, la presentació de la dissetena obra de l’escriptora reusenca M.Lluïsa Amorós, ‘Els nens de la senyora Zlatin’. Organitzada per Columna i la llibreria Galatea, la presentació ha comptat amb l’assistència d’una setantena de persones entre les quals hi havia el regidor de Cultura de l’ajuntament de Reus, Daniel Recasens.

Amb la combinació de dues trames argumentals que es trenen al voltant del nazisme i les seves conseqüències, la darrera novel·la d’Amorós recull la història real de Sabine Zlatin i dels nens d’Izieu a la qual se suma la d’un personatge de ficció de la Barcelona del 2015 a la recerca del passat del seu avi, Gustau Verdier. “És un bell homenatge als nens i a través d’ells a tots els que van morir a Auschwitz” ha explicat Amorós qui recull els fets succeïts en Villa Anne Marie entre el 1943 i el 1944 protagonitzats per 44 infants jueus i 9 educadors. “Volia transmetre la vida dels nens” ha assegurat l’autora qui s’ha inspirat en els dibuixos i cartes de l’actual Memorial per recrear l’oasi viscut per aquells infants enmig de la Segona Guerra Mundial fins la denúncia que els va portar a un  camp de concentració nazi. “M’agrada escriure sobre fets reals i barrejar-los amb ficció” ha dit sobre l’origen d’un llibre molt documentat tant sobre la influència dels nazis en la Barcelona de la postguerra com sobre els infants d’Izieu. Sobre la creació dels personatges, Amorós ha dit que són “amics imaginaris que viuen amb mi” tot fent-se seves les paraules del novel·lista Henning Mankell.

De la seva banda, Rosa Cabré, historiadora de literatura i crítica literària, ha ofert un exhaustiu repàs a l’estructura de l’obra i n’ha disseccionat els lligams entre les dues trames principals: la dels nens i la dels Verdier. “És tot una recerca sobre els orígens” ha comentat la crítica qui ha manifestat que aquesta idea és el gran poder d’una obra que va quedar finalista del Premi Ramon Llull en l’edició 2020. Per Cabré, la novel·la “és plena de moments emotius i de poesia” que s’entrelliguen al llarg del seu caràcter dual entre la història narrada a França a la casa i la que es desenvolupa a la Barcelona contemporània. “El mal que es fa en un racó, fa mal a tot el món” ha establert Cabré com el gran missatge de l’obra.

Arxivat a:
Cultura
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: