HISTÒRIA LOCAL

El negoci del sexe a Reus als anys trenta

El periodista Josep Ferrer i Roigé va escriure una sèrie de sis articles sobre els prostíbuls de l'època

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 21 de setembre de 2020 a les 13:39 |
Un exemplar de la La humanitat, el diari per al qual Josep Ferrer i Roigé va fer de corresponsal | Bcn.cat
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El reusenc Josep Ferrer i Roigé va ser corresponsal del diari La humanitat entre els anys 1931 i 1939. Tot repassant la seva trajectòria i la seva vida, el material consultat ha donat com a resultat la descoberta d'articles en què va retratar una ciutat, la nostra, plena de vida. Entre els treballs cal destacar una sèrie de sis capítols dedicats al negoci del sexe a la capital del Baix Camp durant la dècada dels 30. Les visites a bordells com la ca la Dida, meretrius com Maria de la piga, o els cabarets de les nits d'estiu són tan sols alguns dels elements amb els quals va construir un acurat (i a estones irònic) dibuix de la societat de l'època. 

Serveis a 3 pessetes i carnet professional

Precisament el primer lliurament se centra la casa la Dida. Entre altres detalls, Ferrer i Roigé va precisar que el preu d'un servei sexual era de 3 pessetes, "el mateix que costava el cobert a Cal Botella, amb pa, vi i i els impostos inclosos". Sobre els assidus, el periodista va escriure que allà s'hi van barrejar sempre "les gents de la Casa del poble i d'entitats benestants, perquè el sexe és per damunt de les diferències ideològiques, socials i religioses". Finalment, i pel que fa a l'organització interna, va arribar a detallar que com que no "disposaven de detergent, la roba blanca es rentava amb sabó del cal Beltran, de ca l'Oliveres o de cal Dalmau". Les prostitutes, a les quals es va referir com internes, disposaven fins i tot d'un carnet professional. 

En el mateix article, Ferrer i Roigé hi va assenyalar que les professionals se sotmetien a una "exploració genital i analítica" supervisada pel doctor Escoda, "expert en malalties de transmissió sexual". De la casa, va dir, la Maria de la piga era la dona "més explosiva", amb prou clientela fixa com per "acollir-se al sistema de visites a hores convingudes". Anys després, va relatar el periodista, va coincidir amb la prostituta a Barcelona, on va anar a parar després de la guerra. 

Licor del Polo

Un altre dels locals més populars d'aquells anys va ser ca la Sol. "Era la casa de senyores preferida per la classe acabalada i intel·lectual", va observar el periodista. Aquest va argumentar que els veïns que hi anaven "s'hi sentien protegits perquè la gerència era oriünda" i perquè "a les hores baixes s'hi feia tertúlia i s'hi jugava al dòmino". El bordell hi posava "la roba, el sabó, la tovallola i l'elixir Licor del Polo per fer gargarismes després que la prostituta hagués dialogat en francès amb el client", va descriure en al·lusió a la fel·lació. 

Ferrer i Roigé va dedicar també un article al Novelti concert, situat a la plaça de Catalunya "amb entrada pel raval de Salmerón" (ara, el del Pallol) i amb una "porta falsa pel carreró de l'Hospital", on s'encenia el llum vermell de la façana "des de les 6 de la tarda i no s'apagava fins a les 2 de la matinada". Els dies de mercat a Reus, va apuntar, "no solament no es trobava una cadira buida sinó que resultava difícil poder-hi entrar". Quelcom de mèrit, si es té en compte que "les instal·lacions eren pobres i l'escenari transmetia una imatge barata i vulgar" amb xafapianos "més voluntariosos que professionals". 

Pràctiques "sofisticades i extravagants" a ca la Madam

Ca la Madam, al seu torn, va "resultar el bordell local amb més capacitat d'ocupació perquè disposava de planta baixa i tres pisos en funcionament". Segons Ferrer i Roigé, va ser el local on es van dur a terme "les pràctiques sexuals més sofisticades i extravagants" pel fet, al seu parer, que gairebé totes les dones que hi treballaven "eren d'importació". "Les nits dels dissabtes, ca la Madam era una acumulació de personal francament impressionant", va reblar. 

En altres articles de la sèrie va esmentar el paper d'alguns emprenedors locals, alguns dels quals van "intuir que a Reus seria negoci i també novetat" l'obertura d'un anomenat cafè de camareres al passeig de les Palmeres (actualment, el carrer de Josep Sardà i Cailà). Les noies que hi van treballar, segons Ferrer i Roigé, no van gaudir d'un sou establert sinó que van cobrar a comissió "per botella destapada". En aquell cabaret d'estiu, tal i com el va descriure, si a l'escenari hi pujava una artista "mancada de facultats anatòmiques", se la xiulava. Passats uns mesos, però, el negoci no va acabar de rutllar i el seu impulsor va acabar amb els béns embargats. 

En l'últim dels articles, Ferrer i Roigé va arribar a apuntar que a la ciutat hi va haver "prop d'una dotzena" de prostíbuls amagats arreu del terme, "que no pagaven impostos ni portaven llibres de comptabilitat perquè estaven immersos en la clandestinitat". "Orgies, fantasies i exhibicionisme", va fer constar, es van dur a terme en "alcoves rudimentàries d'habitatges familiars". Tot fos, va concloure, per practicar "l'erotisme a flor de pell de forma secreta i encoberta". 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: