1 de 10
GENT DEL BARRI

«Si pogués, tornaria enrere per reviure tots aquells anys al barri Fortuny»

La glorieta del Priorat o "la bodega de la Pilar", entre altres, són espais de grat record per a l'actor Pep Ayala

Ayala, a la glorieta del Priorat del barri Fortuny de Reus | MBO
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 28 d'agost de 2020 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pep Ayala i Pubill (Reus, 1969) és actor, músic i "un home de la faràndula", tal i com es descriu. La cita, en aquesta ocasió, és al barri Fortuny, on es va criar i va fer amics que encara avui manté. "Si pogués, tornaria enrere per reviure tots aquells anys. La canalla jugàvem al carrer, ja fos a futbol o a intercanviar cromos, i la gent era molt maca", recorda. Tot fent un tallat al bar Esmar, a la plaça de Gabriel Ferrater i Soler (o tan sols 'la plaça', com s'hi refereix ell), evoca vivències una rere l'altre amb un somriure permanent als llavis. "Aquí mateix, on som ara, ja hi havia un bar". L'autobús parava a prop, i el conductor, el 'Joanet', era un tros de pa", subratlla mentre va saludant no pocs veïns. 
 

La picardia


 

Ayala va pujar a l'escenari ja de ben menut. "Tenia 8 anys. I, com en el cas de molta altra gent, el primer que vaig fer són 'Els Pastorets' al Bravium, amb el Jaume Amenós", recorda. I d'on ve, aquesta passió pel teatre? "No ho sé pas. Potser d'aquí, del barri. Després de tot, d'aquella generació n'han sortit actors, periodistes i comunicadors. Podria ser perquè per moure't pel barri calia tenir un punt de picardia", revela murri. D'entre els còmplices de la infància, per cert, n'hi ha un parell d'estretament vinculats a Reusdigital.cat, els 'Jordis' Garcia i Benavent. 

Quan mira enrere, entre finals dels 70 i principis dels 80, Ayala estableix que el barri Fortuny "era un indret de gent humil i treballadora, en què gitanos i 'paios' vivien plegats". Com que els pares havien de "pencar molt i no podien estar sempre per nosaltres", va passar moltes estones amb l'àvia, que vivia a la glorieta del Priorat. "Hi fèiem vida. Quan es feia fosc clavàvem una puntada de peu al fanal perquè no fes llum", diu. I doncs? "Home, és que no volíem que ningú ens veiés!", afegeix. A saber quina en portaven de cap. 


"De Reus, Reus"


 

Les mares i les àvies, assenyala Ayala, "eren les que tallaven el bacallà". "Ens criaven entre totes. A la tarda, si a la plaça érem una dotzena de nanos, sempre en baixava una amb entrepans per a tots. Érem gent senzilla i potser no teníem un duro, però els veïns teníem gestos com aquest", apunta amb orgull. "Clar, un ha d'estar orgullós de qui és, i dels seus orígens. Jo sóc gitano, família del Peret i de Reus, Reus", proclama. I és que aquest últim matís, aquesta reiteració local és la clau. "S'ha de dir dos cops. Som de Reus, Reus", detalla entre rialles. 

La xurreria de la plaça ("la mestressa era forta, amb caràcter", indica) o la bodega de la Pilar van ser altres temples de la infància d'Ayala. "Amb cinc peles, una fortuna, compràvem els burman flax, pipes i xiclets. I si no portàvem diners, la Pilar ens ho apuntava", exposa. "'Pilar, ja passarà la mama, a pagar!', li dèiem. I sí, la mama passava a pagar", conclou. De la nostàlgia dels anys tendres passa a la incertesa, però, quan analitza els canvis que hi ha hagut al barri al llarg dels anys. "És llei de vida. Les coses canvien i de ben segur que ara també hi ha elements que aquesta zona sigui variada, i rica", conclou. 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: