La veu reusenca d'Elena Francis

La lectura de Las cartas de Elena Francis: una educación sentimental bajo el franquismo, de la comunicadora Rosario Fontova i del catedràtic Armand Balsebre (Cátedra, 2018), permet l'aproximació a les interioritats d'un cèlebre espai radiofònic amb el qual es pretenien refermar els ideals del règim franquista. A banda, l'obra permet conèixer altres detalls, tals com que la reusenca Rosario Cavallé Estupinyà (1935-2014) va posar veu a la imaginària Elena Francis.

Les cartes de les oients

El consultorio de Elena Francis es va emetre a la ràdio espanyola entre els anys 1947 i 1984. De 30 minuts de durada, i adreçat al públic femení, el programa s'estructurava a partir de les cartes que feien arribar les oients, i a les quals es donava resposta i consell des de la sàvia experiència de la fictícia doctora Francis. Els dubtes en qüestió abraçaven diversos àmbits, des del domèstic (la cura i el manteniment de la llar, posem per cas, considerada pel règim una tasca per a dones) fins a tractar mals d'amor i problemes psicològics. 

Tractant-se d'un producte que va estar tants anys en antena, aquest es va veure alterat en estructura i continguts. S'hi dedicaven cançons, es llegien passatges de determinades obres o s'esmentaven vides de sants, com a model a seguir. Entre 1947 i 1966, el consultori es va emetre a la sintonia de Ràdio Barcelona. Més endavant es va poder seguir a Radio Peninsular i Radio Intercontinental. Arribada la democràcia, amb més oferta i altres gustos de l'audiència, el programa va desaparèixer definitivament als 80. 

La veu de la Sue Ellen de "Dallas"

Com a curiositat, cal destacar que el programa va esdevenir un fenomen sociològic a l'Espanya franquista. I no va ser fins l'any 1982 i des de les pàgines del llibre Elena Francis, un consultorio para la transición (Península), que Gérard Imbert va revelar la inexistència de la doctora, tot causant certa polèmica. Rere el personatge s'hi va erigir l'Instituto de belleza Francis, per poder difondre tots els productes lligats a l'espai radiofònic. Després de tot, qui va inspirar el consultori va ser Francisca Bes, lligada al sector de la cosmètica. Sembla ser que qui responia les cartes era un equip integrat, entre altres, per psiquiatres i capellans. Les receptes sempre acostumaven a apostar per tal que dona se sotmetés: que fes la vista grossa, que mirés a una altra banda, que aguantés i que acceptés tot allò que fes (o digués) el seu marit. 

Maruja Fernández va ser l'encarregada de donar veu durant més temps a la doctora Francis. María Garriga, però, va ser la primera, i la reusenca Cavallé la segona, tot allargant-se fins a 16 anys la seva aparició al programa. Aquesta va destacar com a actriu de doblatge, i és recordada per haver pres part en produccions de dibuixos animats com la japonesa 20.000 leguas de viajes submarino (1970) o, més tard, al film El emperador y sus locuras (Mark Dindal, 2000) i la seva continuació (Elliot M. Bour, Saul Andrew Blinkoff, 2005). Serà sempre recordada, amb tot, per ser la Sue Ellen de Dallas en la versió doblada al català a TV3. Va posar veu, de manera freqüent, a actrius com Glenn Close i Sofía Loren, entre altres. 

Formada a l'Institut del Teatre, la reusenca Cavallé va debutar a la ràdio el 1953, "el millor lloc on poder aprendre", segons va dir i va recollir anys després La Vanguardia. Si bé va fer carrera al doblatge, el cert és que va afirmar que "la millor manera de veure pel·lícules és en versió original".