LLEURE

Cap a la platja de l'Ardiaca, de Cambrils

Amb una mica de més de quilòmetre i mig de longitud i una amplada mitjana de 55 metres, és ideal per als qui busquen certa calma

Una imatge de la platja de l'Ardiaca de Cambrils | MBO
per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 18 de setembre de 2022 a les 08:00 |

Amb els últims dies del bon temps, les platges de les nostres comarques atrauen els últims banyistes. N'hi ha de tota manera, més o menys poblades, més o menys amagades. A Cambrils, posem per cas, l'oferta és àmplia. Un total de 9 quilòmetres de distància a l'abast dels veïns i els visitants, de llevant a ponent. En aquest últim sector, moltes són conegudes amb el mateix nom que les urbanitzacions que recorren, amb la Llosa i l'Ardiaca com les més emblemàtiques. 
 

Bars i xiringuitos


 

Aquesta última, amb una mica de més de quilòmetre i mig de longitud i una amplada mitjana de 55 metres, segons fonts municipals, és ideal per als qui busquen certa calma. Protegida per espigons d'aigües tranquil·les, la proximitat al passeig i la presència de bars i xiringuitos la fan idònia per passar-hi el dia sencer. En alguns, per cert, s'hi pot menjar un arròs de peix excel·lent. 

 

Un racó de la platja de l'Ardiaca, de Cambrils Foto: MBO

 

Un capvespre a la platja de l'Ardiaca, de Cambrils Foto: MBO



La platja de l'Ardiaca forma part de la partida homònima, que apareix en l'Onomàstica de Cambrils i el seu terme municipal de Montserrat Vidiella, en diverses ocasions. Ara del tot urbanitzada, possiblement se la va batejar d'aquesta manera per dependre del delegat del bisbe, un ardiaca. Limita al nord amb l'ara més tranquil·la N-340 (un cop va entrar en funcionament l'autovia A-7) i al Mas de l'Arany a l'oest, abandonat ja fa uns quants anys (anys enrere havia estat un restaurant). Al sud hi trobarem la platja, en plena zona residencial i turística


Una platja amb història


 

La població local de més edat vincula la platja de l'Ardiaca a la guerra civil. Cambrils, de fet, va a ser el sisè municipi de la demarcació de Tarragona que va patir més atacs aeris, amb un total de 55. Només Tarragona, Sant Vicent de Calders, Reus, Tortosa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant en van haver de suportar més. Com és conegut, l'activitat bèl·lica des de l'aire també va fixar objectius al mar.

En aquest sentit, i segons apunta l'Arxiu municipal de Cambrils, el 15 de març de 1938 el vapor Isla de Menorca va ser bombardejat per un avió obligant el capità del vaixell a varar-lo davant de la partida cambrilenca de l'Ardiaca. Des d'aquella data, i fins el 1941, la nau va formar part del paisatge de la costa cambrilenca. Visiblement afectat per l'impacte de les bombes, el vapor va ser desballestat durant la segona meitat de l'any 1941.

L'Arxiu va dedicar un lliurament de l'espai virtual El document del mes a una fotografia de Montserrat Vidal-Barraquer del vapor Isla de Menorca, varat a la platja. Construït el 1883, el vapor Isla de Menorca va quedar en aigües del bàndol republicà. En els primers dies de la contesa el vaixell va estar al port de Castelló, però a finals de 1936 va arribar al port de Tarragona, convertit en una presó flotant. En sortir de Tarragona, un any més tard, la nau va prestar servei en pors del sud de França, i els ports estatals dominats pels republicans. El març de 1938, el vapor va ser atacat. 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: