CURIOSITATS

«La millor aigua de taula»

Les gasoses en pols, o litinoides, van ser molt populars dècades enrere

Una capsa de Litinoides Serra, de Reus | Todocoleccion.net
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 13 de maig de 2019 a les 16:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Si no ho heu fet encara, cal que visiteu la seu del Col·lectors club de Reus, en ple barri del Carme. En Joan Carles Llop hi guarda mil i un tresors, molts dels quals de temps passats. Recentment, a través dels perfils del grup a les xarxes, hi ha fet córrer una caixa llauna de Litinoides Serra, en què s'hi pot llegir que és "la millor aigua de taula". El seu consum, dècades enrere, va ser molt popular arreu. Ara, però, i bé si encara se'n pot trobar en alguns establiments, ha caigut pràcticament en l'oblit. 

Les "lithinés" del doctor Gustin

Les gasoses en pols van ser un dels primers mètodes que molts van tenir, a casa, per accedir a les aigües carbonatades, tal i com fa constar Sílvia Isabal a la seva recerca La historia antigua del sifón y los demás refrescos. Les va inventar, al segle XIX, el francès M. Fèvre, que les comercialitzava en dos sobres: en un hi havia l'acidulant; l'altre contenia el gasificant. S'havien de barrejar amb un líquid, i s'hi podia afegir sucre o xarop. El resultat era una refrecant beguda de taula. 

Posteriorment, els sobres es van començar a vendre igualment a les farmàcies, en part pel negoci que suposava però també per la bona acollida dels consumidors. Es van posar a l'abast dels clients, segons com, per les seves suposades propietats medicinals. Cadascú, a banda, hi podia aportar el seu toc personal, fos un edulcorant, unes gotes de llimona o altres. Anys més tard, fins i tot hotels i restaurants en servien. Més endavant, els sobres es van passar a conèixer com aigua de litines

Litines, de fet, ve de les lithinés del doctor Gustin, cèlebres arreu de l'Estat durant la primera meitat del segle passat. Servien, segons la publicitat que se'n feia, "per preparar la millor aigua mineralitzada efervescent" i es representaven amb el dibuix d'una bella dona tot sostenent el productes, sobre la bola del món. El seu contingut en liti, es va apuntar, era "beneficiós" per tractar algunes dolències i malalties. 

Antoni Serra i Pàmies

Pel seu preu raonable i per la bona acceptació, dels sobres es va passar a altres envasos, com llaunes o pots, més aviat pensats per al gran consum. Posteriorment, es van popularitzar tota mena de gustos, tals com anís, maduixa, poma, taronja o plàtan, entre altres. La catalana Espumol granulat, per part seva, va comercialitzar la marca Sidral i els seus dosificadors.

En clau local, les litinoides Serra les devem a Antoni Serra i Pàmies (Valls, 1859 - Reus, 1929), comerciant d'origen humil que va deixar l'Alt Camp per obrir una farmàcia a l'actual carrer de les Galanes, per després anar-se'n al raval de Santa Anna amb la plaça de Catalunya, on hi ha haver la Farmàcia Ornosa. 

El negoci de Serra va prosperar i va establir un laboratori als afores, a la carretera de Castellvell. A banda de les litinoides, Serra va elaborar el tònic Enofosforina, l'analgèsic Hipsedan i el Formitrol, un antisèptic. 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: