Deia John Lennon que la vida és allò que passa mentre fas altres plans. Una idea en la qual sembla inspirada la darrera magnífica obra de Maria Lluïsa Amorós, Berenar sota les moreres que concorre un Sant Jordi més a la imprescindible cita anual amb els lectors. Amb gran diferència temàtica sobre la novel·la anterior de lescriptora, La casa de Rose Warren, que se centrava en circumstàncies tan dramàtiques com la guerra civil, lexili i el posterior esclat de la II Guerra Mundial, Berenar sota les moreres és una interessant introspectiva sobre la maduresa femenina i, en general, íntima de les persones.
A través de les vides de quatre protagonistes femenines (Magalí, Pia, Olívia i Elisa) nascudes al voltant de mitjans del segle XX i amb vinculacions amb la ciutat de Reus, lautora aborda qüestions cabdals com la sexualitat, lamor, el sentiment maternal i la família i, especialment, larribada de la vellesa i la mort. Amb un estil literari i argumental molt diferent a Mitja vida de Care Santos, i amb la qual temàticament podria tenir certa concomitància en el plantejament inicial, el nou llibre dAmorós és un penetrant estudi sobre la individualitat femenina que assenyala algunes de les oportunitats perdudes i les assolides de les protagonistes, descobreix algunes de les seves mentides conscients i exposa lautoengany en què, a cops, es recorre el trajecte de la vida.
Un recorregut (a grans trets) agredolç si es tenen en compte les històries dunes protagonistes que bé poden representar tota una generació de dones nascudes en un moment de gran transformació social. Tot plegat, un exercici dexploració duns personatges que Amorós desenvolupa amb lexcusa dun berenar damigues organitzat després danys de desconnexió física i emocional de les integrants del grup. Una celebració fingida sobre lamistat en què quatre dones simulen explicar-se un relat de vida que més aviat samaguen en aquells aspectes més dolorosos i poc complaents amb una realitat que voldrien diferent.
Reconciliada amb la seva veritable essència, únicament una de les amigues és capaç de trencar el cercle dengany i mostrar-se més lliurement del que ho havia fet en tota la seva vida. Des del mateix encapçalament de lobra, les espècies vegetals (moreres, salzes, til·lers, desmais, ) són un fil conductor de les emocions dels personatges i del desenvolupament duna trama que es passeja per paisatges tan diversos com França, Grècia, Irlanda o Estats Units.
Uns escenaris en què, un cop més, no hi falta la referència a Reus i a la seva història més recent. En definitiva, una lectura sobre la solitud humana i la incapacitat de crear lligams estables ja sigui sota lespectre de lamor, els fills o la passió sexual.
Isabel Martínez és periodista.
