Amb un emotiu acte públic, la fundadora de lescola de dansa Artis, Enriqueta Prats, ha formalitzat, aquest dimecres al vespre, la donació del seu fons personal a lArxiu Municipal de Reus. El fons està integrat per 400 documents dentre els anys 1944 a 2014, una xifra en què 210 són fotografies i hi ha materials molt diversos com ara cartells i programes de festivals, segons ha explicat la directora de lArxiu Municipal, Elisenda Cristià.
La documentació de Prats conté, també, la singularitat daplegar nodrida documentació sobre Roseta Mauri, inclosa una carta manuscrita en francès de la reusenca que va arribar a ser la primera ballarina del Liceu i de lÒpera de Paris. I és que, precisament, la fundadora dArtis va ser la persona que va reivindicar dècades enrere la figura de la dansarina amb arrels reusenques, el retrat de la qual penja avui en dia de la Galeria dels Fills Il·lustres principalment per la seva acció. A París era la gran coneguda i aquí una desconeguda ha comentat Roser Prats, germana dEnriqueta i directora dArtis Tarragona després desmentar alguns dels homenatges que se li van dedicar des de 1955.
Més enllà de la reivindicació de la figura de la cèlebre ballarina, va ser mèrit dEnriqueta Prats establir a Reus el 1947 lacadèmia de dansa en actiu més antiga de la demarcació i una de les primeres del país, segons ha recordat la seva filla, lescriptora Isabel Olesti. Que una dona anés sola a Barcelona a estudiar dansa era un escàndol ha explicat Olesti qui ha afirmat que enmig de la postguerra la dansa era mal vista, immoral. Imagineu-vos compaginar lescola amb quatre fills i el marit Olesti ha contextualitzat la tasca de la seva mare a lèpoca històrica que li va tocar viure alhora que ha opinat que la fundadora de lescola va rebre bona part de la seva inspiració artística del mas familiar, la bassa den Just, on es trobaven intel·lectuals i artistes com Gebellí, Ferré o mossèn Muntanyola.
A banda de les visites permanents per formar-se a Barcelona amb professors com Joan Tena i Joan Magrinyà, els inicis de lacadèmia van estar marcats pels canvis de locals a la mateixa vegada que el projecte creixia. Daquesta forma, Roser Prats ha anat relatant la seva experiència professional en el món de la dansa a través dels canvis de local des del carrer Monterols fins a la plaça de Sant Francesc, penúltim espai que lacadèmia ha ocupat. Els Joglars, Lluís Pasqual, han estat altres dels món de lespectacle amb qui lacadèmia ha tingut col·laboracions al llarg dels anys dexistència. Es va començar amb 13 alumnes i ara som més de 900 ha afirmat Prats per explicar levolució de lacadèmia.
La dansa no era una carrera ha afirmat Roser Prats qui ha recordat la incomprensió que patien tant ella com la seva germana en agafar el tren de Barcelona per continuar formant-se tres dies a la setmana. Viatges a París, examens a Madrid, formació en psicomotricitat i exploració de nous camins de la dansa, estatges al Bolshoi de Moscou, el llistat dexperiències viscudes ha estat intens en els 70 anys dun centre que avui en dia té la titulació reconeguda per la Generalitat de Catalunya i que ha fet un llarg camí en el reconeixement de la dansa com a ensenyament però també com a divulgació a partir de festivals al teatre Fortuny. En el camp dels formadors, Roser Prats ha volgut recordar també amb emoció a professionals com qui va ser el director del ballet del Liceu al qual se li va retre un homenatge al teatre Fortuny durant letapa de Josep Abelló com a alcalde de Reus. És el gran ballarí oblidat de Catalunya sha lamentat Prats.
Després dunes paraules de lactual directora, Pilar Sanz, alumnes de lescola de Reus i Tarragona han ballat dues breus peces, 'Arlquinada' i 'Trencanous', en homenatge a Prats.
