CURIOSITATS

Reus, l'oasi modernista de Montevideo

per Albert Sas, Reus, Catalunya | 8 d'abril de 2020 a les 17:35 |
Una imatge de les cases del barri de Reus, a Montevideo | montevideo.gub.uy
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antigament, quan s'escoltava el mot Reus, un pensava sense cap mena de dubte en el tomb de Ravals, el vermut, el Teatre Fortuny, Antoni Gaudí o el general Prim. Avui en dia ja no està tan clar. Reus és, també, el cognom d'un gran futbolista alemany (Marco Reus) i dona nom a un barri de Montevideo, a l'Uruguai. En aquesta zona es va rodar la pel·lícula que porta, com era d'esperar, el ja famós nom de Reus; un film dirigit per Eduardo Piñeiro, Pablo Fernández i Alejandro Pi.

La pel·lícula, estrenada el 2011, tracta la història de dues famílies enfrontades pel poder al barri uruguaià de Reus. Tano és el lider d'una família arrelada al suburbi i que, després d'un temps a la presó, torna als carrers de Reus per recuperar el poder que ha perdut respecte la comunitat jueva. El lloc que l'ha vist créixer ha canviat, l'arribada de la pasta base (també coneguda com paco, una droga molt barata feta a base de residus de cocaïna) ha modificat els codis i normes establerts. 

Un altre rol juga Don Elías. És el comerciant jueu més poderós i el responsable que Tano acabés entre reixes. Una lluita de poders que sacsejarà el barri i que mostra les desgràcies de les bandes criminals, la droga i la pobresa. Un cercle viciós i viciat que sembla no tenir fi.

Cartell de la pel·lícula Reus Foto: Cedida

L'origen del nom del barri es remunta a finals del segle XIX, quan l'empresari madrileny Emilio Reus va emigrar a la ciutat uruguaiana. Allà hi va construir un projecte d'habitatges per a obrers i jornalers de 66 hectàrees i que seria la llar de 1.500 persones. El barri, caracteritzat per la seva arquitectura modernista i les seves cases de colors, és la seu d'una important comunitat jueva i l'emplaçament de la primera sinagoga de l'Uruguai.  

"El barri ha canviat molt,  diu Alejandro Piñeiro, en declaracions al mitjà digital Espectador.com, i segueix: "Des de fa uns deu anys, el barri de Reus està preciós, ha tingut un creixement enorme en l'àmbit comercial". No obstant, el Reus uruguaià continua sent un exemple paradigmàtic de les lluites que existeixen a moltes ciutats llatinoamericanes per obtenir el poder corrupte.

També us pot interessar:


 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: