Toca pedalar

Només el temps dirà si la implantació del sistema de bicicletes de lloguer suposarà una revolució en la mobilitat interna de la ciutat, com al seu dia ho va suposar a Barcelona. La Ganxeta ha superat amb nota la primera setmana de vida, però és massa aviat per treure conclusions. Per ara, sí que ha aconseguit que el color groc de les bicicletes ja formi part del paisatge urbà reusenc.

Ha costat arribar fins aquí. No tothom veia clara la conveniència d’introduir el servei, i se’n qüestionava la seva sostenibilitat econòmica. Ja es veurà, però per poc que els ciutadans es facin seva la Ganxeta, aquesta haurà arribat per quedar-se. Entre altres raons, perquè la configuració física de Reus (una ciutat plana i una xarxa viària que no permet grans velocitats dels cotxes) fa de la ciutat un escenari òptim per a l’ús de la bici, molt més que, per exemple, Tarragona, ciutat amb trajectes molt costeruts. Si, a més, es manté l’actual política d’anar obrint carrils-bici en els punts on és possible, es farà més atractiu pedalar per desplaçar-se per la ciutat. Quan viatgem per Europa, especialment pels països més cap al nord, no tindrem tant la sensació d’anar endarrerits i l’aspecte de les ciutats no ens sorprendrà tant.

Està clar que la Ganxeta forma part del remei, però no és el remei definitiu per reduir l’ús del cotxe. La proliferació de supermercats de mitjana i gran superfície que han fomentat l’hàbit de carregar el cotxe de tant en tant en detriment de la compra diària, no hi ajuda. Com tampoc ho fa la necessitat per a molts de l’ús del cotxe per anar a treballar a municipis veïns o, fins i tot, als polígons locals. Ni tampoc el màrqueting de les empreses automobilístiques, que fa que comprem cotxes massa grossos per a carrers tan petits. Tants anys de foment de la cultura del cotxe han fet arrelar uns hàbits que ara toca revisar. Fa esfereir la dada que indica que a Reus hi ha 74.022 vehicles, entre turismes, motos, camions, furgonetes, tractors i autobusos, segons dades del 2022 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La xifra no para de créixer. Només la crisi econòmica del 2008 va permetre que el parc de vehicles es reduís.

Hi haurà entrebancs i caldrà superar dificultats que faran que calgui anar corregint el disseny inicial del servei. Ara s’ha passat a l’acció, que ja tocava després de tant de temps de parlar-ne. Tant de bo que la gent de Bicicamp, que fa anys que fomenta l’ús de la bici per la ciutat, continuïn exercint de veu crítica per contribuir a millorar el servei acabat d’estrenar. És un dels col·lectius que mereixerien un homenatge ciutadà.