-
Carlos Sísí
En poc temps i gràcies a una feina brillant en tots el sentits, Obscura es consolida llibre a llibre, proposta a proposta com una gran editorial de gènere. Terror, fantasia, ciència ficció i totes les possibles interseccions i derivades formen part del seu univers i, de fet, les seves propostes acostumen a ser agosarades, brillants i sempre sucoses.
'Alone at the top' és una gran proposta amb la signatura sempre sòlida de Carlos Sisí (Madrid, 1971). Es belluga amb gran comoditat pels universos del terror, agafats en el sentit més ample i plural del terme. Va debutar l'any 2009 amb 'Los caminantes', l'inici d'una nissaga de gran èxit. S'ha acostat a l'univers dels vampirs amb una altra sèrie, Rojo i es va endur el prestigiós premi Minotauro amb 'Panteón'.
En aquesta ocasió es fa difícil parlar del llibre sense exposar-se a deixar anar alguna pista que pugui obrir alguna escletxa de llum en una història fosca i pertorbadora que t'agafa des de bon començament i et va portant per on vol l'autor sense gaires garanties de poder abandonar e camí que et marca.
Com a única informació l'arrencada del llibre. Un home desperta en un lloc que no coneix en companyia d'un grup de gent de procedència i actituds gens clares. No recorda absolutament res, ni tan sols el seu nom i no sap si forma part de la banda, si és el cap, si és un visitant o si és un presoner i per això decideix optar per la prudència. Però aquest camí no li serveix i el seu present es complica a cada pàgina fins a límits insospitats.
Sisí aconsegueix que els límits de la percepció es desdibuixin i s'acabin creuant de manera vertiginosa i, només en aparença, anàrquica. Estructura la novel·la en capes complexes que posen en escac constant al lector i crea una narració on la tensió psicològica resulta un element bàsic i fonamental. Juga a trencar els límits de la realitat i basteix una trama on no s'acaba de tenir clar si és realitat, si és un somni o si només és un muntatge pertorbador.
Una manera d'escriure, directa, sense artificis ni concessions, al serveix d'una trama que creix i que, sobretot, es recargola sobre ella mateixa per arribar a crear un dubte rotund que no s'acaba trencant fins que no arriba al final i que, després, un cop acabada la lectura, manté encara interrogants i reflexions que perduren.
