Hemeroteca -
Setembre de 2009
Quinze anys de la gesta dels 'tragamilles'
Els 194 quilòmetres nedant entre Mallorca i Tarragona continuen sent tot un rècord
Feia uns quants anys que el Xavi Baeza, el Jordi Cervera, l'Iñaki Díez, l'Àlex Casanovas i el seu pare 'Pitu' Casanovas, actual president del CN Reus Ploms, no es reunien al voltant d'una taula per recordar la gesta que van protagonitzar tot just fa quinze anys. Els quatre primers van recórrer per relleus la distància entre Sóller (Mallorca) i la platja de la comandància de Tarragona, un total de 109 milles amb l'ajuda inestimable del 'Pitu' des d'una zodíac. Amb uns quants anys més, però amb la mateixa il·lusió d'aquell setembre de 1994, els cinc recorden per Reusdigital.cat aquell rècord aconseguit.
Cansament, desesperació, dolors físics, obscuritat, sol·litud i, per sobre de tot, esgotament psicològic. Són els ingredients bàsics d'una travessia de 194 quilòmetres nedant, de cinquanta-cinc hores, amb meduses, corrents i onatge, de l'esforç que quatre jove reusencs van realitzar per intentar batre una marca de cinc nedadors italians que havien recorregut una distància de 29 milles. "Em va semblar que podien superar aquest rècord amb facilitat i superar les 100 milles" diu el 'Pitu'.
Només va faltar dir-ho al Jordi Cervera, l'Iñaki Díez, l'Àlex Casanoves i el Xavier Baeza, experts nedadors de fons per aquella època i reusencs. "No ens vam haver de preparar gaire, ja que tots teníem un bon entrenament", recorda el Jordi. Ara bé, les sessions nocturnes de natació a la platja de Vilafortuny van ser constants durant els mesos de juliol i agost de 1994, en especial, perquè "els quatre perdessin la por a nedar de nit", explica l'actual president del CN Reus Ploms.
Tot va quedar enllestit pel 5 de setembre de 1994, quan tots cinc, acompanyats per periodistes esportius, fotògrafs, metges i fisioterapeutes van partir en vaixell cap a l' illa de Mallorca. L'equip estava format per un veler on havien de descansar els esportistes, una zodíac, que anava guiant als nedadors, un vaixell destinat a la resta de tripulació i el remolcador 'Catalunya', que "ens va acompanyar gràcies a la intervenció de l'expresident Pujol", indica el Jordi.
Els problemes van començar en fer els primers relleus ja que els nedadors es marejaven quan anaven a descansar al veler. L'Àlex assenyala que "el cap em donava voltes, era impossible mantenir-se dempeus amb la velocitat tan lenta que portava el veler". La solució es trobava ben a prop, el remolcador 'Catalunya', però aquest tenia ordres de no acollir cap membre de l'equip. Finalment, però, el capità del remolcador va cedir en les peticions dels nedadors. En cas contrari, "no hauríem acabat", afirma el Xavi.
La primera nit estava transcorrent amb normalitat fins que les meduses van fer acte de presència. Era el torn de nedar de l'Iñaki, que es va tirar a l'aigua sense uns tratges de neopreno que s'havien inclòs en l'expedició a última hora. L'Iñaki va sortir de l'aigua amb desenes de picades i un malestar físic considerable. El torn era de l'Àlex, a "qui vam enganyar dient-li que els 'bitxos' que es veien eren pops en lloc de meduses", recorda en to de broma el 'Pitu'. "Si ho hagués sabut no m'ho hagués llençat", respon l'Àlex.
Gràcies als vestits de neopreno, els quatre nedadors van aconseguir superar aquesta dificultat nocturna, tot i que van acabar amb nombroses picades al voltant de la cara. El Xavi, però, li treu importància. "Un rècord no ho és si no hi ha complicacions". Els relleus, de dues hores durant el dia i d'una a la nit, van continuar amb normalitat fins a la segona nit, "tot i que el cansament era cada cop més fort", indica el Jordi.
Va ser al llarg d'aquesta fosca segona nit quan els corrents van acompanyar els nedadors, que en un principi agafaven velocitats d'entre quatre i cinc quilòmetres per hora. "En aquells moments anaven a un ritme molt alt", recorda l'Àlex. Però els problemes continuaven ben vius. "El fum del motor de la zodíac anava cap a davant i ens provocava grans dificultats per respirar", afirma el 'Pitu', que recorda aquesta nit com la dels "mocadors".
Psicològicament els nedadors començaven a recuperar l'ànim ja que s'havia superat més de la meitat de del recorregut. Era el 8 de setembre. Però encara els restava l'obstacle més difícil: les onades de tres i quatre metres de la tercera nit. "El capità del remolcador Catalunya em va dir que era impossible superar la mala mar i que havíem d'abandonar", explica amb nostàlgia el 'Pitu'. Però la voluntat dels quatre reusencs no es podia trencar pel mal temps.
"Durant el matí del 9 de setembre vam veure les muntanyes de Prades i les llums de la costa", afirma el Xavi. "Era impossible que no arribessin tenint-ho tan a prop", li comenta el Jordi. Tots quatre es van llençar a 500 metres de la platja de la Comàndancia i van arribar esgotats però amb l'orgull intacte d'haver superat tres dies de dificultats temporals, humanes, psicològiques i físiques.
La rebuda va ser "impressionant", diu l'Àlex, "amb milers de persones per tota la platja i les roques". Els nedadors van atendre la gran quantitat de mitjans de comunicació, es van fer centenars de fotos, la més famosa amb la bandera reusenca i van partir en banyador cap a la Diputació de Tarragona on els esperava un sentit homenatge. "Va ser una de les situacions més surrealistes que he viscut; en banyador i a la Diputació", bromeja el Jordi.
La fam d'aquests quatre esportistes s'ha mantingut intacta al llarg dels anys i, entre rialles, recorden una vella aposta que no es va poder tirar endavant als anys noranta: la travessia de Jaume I, des de la costa catalana fins a l'illa de Sardenya, un total de 600 quilòmetres. "Amb vuit rellevistes ho podríem fer sense problemes", afirma el Jordi. "Ja tenim un nou repte per a l'any que ve", vaticina el 'Pitu'.
La natació continua sent clau en la vida del Jordi, que fa travessies de fons, i en la de l'Iñaki, que fa d'entrenador de natació als cos dels Mossos d'Esquadra, però l'Àlex i el Xavi es troben "una mica" desconnectats d'aquest esport. La preparació per fer la travessia de Jaume I hauria de ser més exhaustiva que la del 1994, però hom no coneix el límit físic i psicològic d'aquests reusencs, així que els concedeix el vistiplau del dubte. Ho tornaran a fer?
