Hemeroteca -
Juny de 2009
Reflexions a quatre metres
Ja fa uns quants anys que celebrem junts les festes de la nostra ciutat. Són dies durant els quals, ens manllevem els maldecaps, palpem el pòsit de la memòria recuperant balls, danses, elements festius i compartim amb alegria el fet de ser vius.
Recordo que fa temps, a més, vam compartir anhels i vam defensar amb molts de vosaltres una manera d'entendre la nostra ciutat, protegir el seu entorn per a gaudir-ne i que la fèrtil terra que ens acull doni també fruits als seus habitants.
Els meus ulls, però, albiren amb desolació el que ens envolta i el que s'apropa. Darrerament, el nostre consistori dóna suport a projectes urbanístics irreversibles i innecessaris, posa en venda el nostre terme, canvia terra fèrtil per ciment.
Diuen que volen una ciutat gran... Ignorant de mi!! Jo que creia que les grans ciutats les feien els seus habitants...
És cert que ja no surt a compte traginar carrasca, ni plegar les avellanes i amb prou feines el deliciós oli de les nostres oliveres centenàries és prou competitiu en aquest món globalitzat.
L'horta del nostre voltant està tocada de mort, però no patiu, que centenars d’empreses ocuparan el seu lloc i milers de persones vingudes d'arreu faran possibles embalatges eficients i additius que faran més saboroses les fruites, verdures i viandes que ens arriben d'altres continents.
Volen una ciutat gran...
El temps passa de pressa, molts dels vostres avis eren pagesos, però de ben segur que molts dels vostres néts no sentiran mai l'olor a terra mullada..., el 'progrés', però, ens donarà la solució. Probablement es crearan centres ben condicionats que les escoles podran visitar i on podran veure les gallines picotejant, les ovelles pasturant, i trossos dels antics horts amb els enciams ben alineats.
Volen una ciutat gran...
Diuen que l'habitatge és un dret... de qui se'l pot pagar i, amb els temps que corren, de ben segur que el problema estarà solucionat aviat. Amb tants habitatges nous que ens volen fer, els que ja són buits i els que aviat ho seran, els preus potser acabaran baixant.
Volen una ciutat gran...
Abans, tot passejant per la nostra ciutat, amables botiguers feien realitat petits desitjos... Però on són ara? No patiu, que un dia tot passejant, trobareu enormes centres comercials que us crearan grans necessitats.
Volen una ciutat gran...
Reus, ciutat acollidora, petit univers, qui decideix el seu futur?
I tu! Quina ciutat vols?
Ens veiem el 23 de juny.