Hemeroteca -
Març de 2009
'La Passió de Reus' aixeca el teló el cap de setmana amb innovacions en vídeo
L'edició d'enguany incorporarà projeccions en una pantalla a l'escena del Teatre Fortuny
'La Passió de Reus' es prepara per aixecar el teló per dotzè any consecutiu aquest cap de setmana al Teatre Fortuny. Un espectacle on hi participen més de dos-centes persones entre actors, músics i tècnics. La Passió de Reus s'ha convertit en el tret de sortida dels actes de la Setmana Santa a la nostra ciutat.
Tres camions carregats fins dalt han servit per traslladar des del col·legi Pare Manyanet fins al Teatre Fortuny tot el material necessari per representar la popular 'Passió de Reus'. En Josep M. Babiloni, cap dels tècnics, i cinc persones més treballaran els pròxims dies sense descans per a crear dissabte l'ambientació idònia que endinsarà al públic en l'època de Jesús.
"És com construir una casa del no-res", diu Ton Crivillé. Primer, s'ha d'aixecar tota l'estructura de ferro, després col·locar l'entarimat de fusta i les moquetes (que enguany són noves). Per altra banda, s'ha de posar tots els focos i programar-los escena per escena (fins a 23 escenes). Més tard, es comprovaran les màquines de fer fum que serveixen per construir ambients més íntims o sinistres. Fins i tot, el mateix dia de l'obra, es fan treballs de jardineria tot muntant oliveres per l'hort de Getzemaní.
Com a novetat, enguany es faran projeccions de vídeo a la pantalla del darrere (també anomenada ciclorama) que reforçarà la vistositat dels quadres plàstics. "'La Passió de Reus' mai no és igual", comenta el seu director Josep Maria Llop, "sempre busquem maneres d'innovar, de convertir-la en un espectacle evolutiu".
Malgrat tota la preparació, els propis imprevistos del directe es fan presents, que segons Josep M. Babiloni, "li donen més emoció al moment". Al llarg d'aquests dotze anys, han passat tantes anècdotes darrere bambolines, que 'els homes de negre' (així és com anomenen els 18 tècnics) en podrien escriure un llibre sencer: corredisses amunt per trobar una pastanaga perquè l'ase de l'Entrada de Jerusalem es negava a sortir; corredisses avall perquè arribava l'escena del Sant Sopar i algú s'havia cruspit el pa; fins i tot, cops de cap per sota de la tarima perquè la porta del sepulcre a la Resurrecció s'havia encallat. Pere Ariño i Pep Orive recorden una ocasió en què es van presentar dos bombers al teatre: "Les torxes de l'escena de l'Hort de les Oliveres havien fet saltar les alarmes".