Hemeroteca -
Agost de 2008
'Cal comprendre la Guerra Civil més enllà de la condemna o l'homenatge'
El periodista falsetenc Toni Orensanz presenta a la seva localitat 'L'omnibús de la mort'
Toni Orensanz és periodista i escriptor, nascut a Falset. Acaba de publicar el llibre ‘L’omnibús de la mort. Parada a Falset’, un bon treball d’investigació i descripció d’uns fets que van ocórrer l'estiu de 1936 en un ‘viatge’ d’un grup de milicians vinculats a la FAI, a bord d’un Ford de l’època, des de terres d’Aragó fins a Reus. Quan s’aturaven als municipis aplicaven la seva pròpia revolució i justícia. En el recorregut van executar 247 persones. A Falset en una nit, 27. Era coneguda com la Brigada de la Mort. L'obra, editada per Ara Llibres, ha estat presentada aquesta setmana a Falset per l'historiador montblanquí Andreu Mayayo.
No és fàcil explicar fets com aquests?
En un principi, no, però arriba un moment en què els néts i besnéts de la guerra hem de preguntar i respondre les coses amb la major honestedat possible, que permeti apropar els fets locals amb una ‘valentia’ i una manca de prejudicis que faci que s’entengui les coses. Jo no crec amb els deures generacionals. És cert que sobre la guerra hi ha encara ferides ofertes, però crec que el 70% de la població la informació que té de la guerra és molt mínima, sinó és que l’interessi molt el tema i hagi llegit llibres. A Falset, per exemple, la població de 45 anys no sap gaire cosa d’aquests fets, però gent més gran, de 70, 80 anys sí.
Algú dels pobles t’ha dit per què remous aquests fets?
Sí. Hi ha històries que es continuen relatant, encara que sigui en petits comitès, a les cantonades. Hi ha fets històrics que millor parlar-ne obertament amb uns elements mínimament rigorosos, d’aproximació. I no que és parli de mentides propagandístiques de la guerra civil, en molts casos des de l’òptica franquista. És evident que cal seguir parlant d’algunes coses. Qui vulgui veure en el llibre que he escrit una reproducció que feia el discurs franquista l’any 1939 s’està equivocant. Jo m’apropo a una ‘repressió roja’ des d’una nova perspectiva; utilitzo les fonts franquistes per entendre millor el fenomen, però fàcilment t’adones que el franquisme no va explicar tota la veritat, només la que li va interessar per aplicar la seva repressió i el nou règim.
Aquest ‘descontrol revolucionari’ va afavorir la dreta?
Efectivament. En els casos de Falset i altres pobles d’aquestes comarques que he conegut, la repressió de 1939 no es pot entendre en tota la seva magnitud sense entendre la repressió que hi va haver tres anys abans. Hi ha gent als pobles que espera que entrin els franquistes per iniciar la revenja i establir l’ordre. Però també n'hi ha que abans de començar la guerra era de tendència republicana, i que l’any 1939 aplaudeix l’entrada dels franquistes. Hi havia franquistes arreu de Catalunya, i partidaris del cop d’estat abans del juliol del 36. És coneguda l’existència d’una trama civil, però a Catalunya fracassa i no sabem quina era la seva organització. A Falset, l’any 1936 la població de dretes té armes a casa, esperant sortir al carrer i que la sublevació triomfi. Per exemple, a El Molar i a Villalba la sublevació militar triomfa en dos dies perquè la gent surt al carrer amb armes.
La Brigada de la Mort va tenir la complicitat de la gent dels pobles?
Els gran esclats de violència no es produeixen si no hi ha determinats suports socials. La Brigada de la Mort té suport local als llocs on actua, suports petits o més grans. És evident que l’estiu del 36 la concepció de la violència no és la concepció de la violència que tenim avui en dia. A l’estiu del 36 encara no s’havia produït la Segona Guerra Mundial, ni altres processos com el maig del 68, o moviments del pacifisme. L’estiu de 1936, la concepció de la violència per imposar un nou model de la societat està molt estesa, i més en grups com els de la Brigada de la Mort, vinculats a la FAI, partidaris de la gimnàstica revolucionària i de la neteja dels qui consideraven feixistes.
Què va passar a Reus amb aquest grup armat?
Puc explicar-ho gràcies a les memòries d’un integrant del Comitè Local de Reus, anomenat Josep Banqué, natural de Falset. Després de les morts de Gandesa i de Falset, el Comitè Local de Reus, esgarrifat, decideix enviar una delegació a Barcelona per a parlar amb Lluís Companys i explicar-li el que està passant. Companys respon que traslladin aquesta informació als partits i sindicats i quan tornen a Reus, Josep Banqué, que és comissari d’ordre públic de Reus, té notícies que la Brigada de la Mort es troba a Falset i es desplaçarà a Reus. Banqué reacciona i organitza a través de les joventuts comunistes i de la comissió d’ordre públic una emboscada a la placa Prim. Aquesta comissió es trobava on hi ha el Círcol, i Banqué va rebre Pasqual Fresquet, líder del grup, i li respon que la ciutat està neta de feixistes i que no tenen res a fer a Reus. En aquest moment el grup de la Brigada de la Mort estava rodejat amb gent armada des de diversos punts de la plaça Prim, i en veure la situació els milicians anarquistes van marxar. A Reus i a Mora d’Ebre no es produeixen morts per la Brigada de la Mort.
El periodista en molts casos és també historiador. En el llibre no vols condemnar els fets, només explicar-los?
El meu punt de partida ideològic, el tinc molt clar. Es produeix un cop d’estat il·legítim contra un govern legalment establert. Opino que no pot ser que ens apropem a la Guerra Civil només des de la condemna o l’homenatge. Ens hem d’apropar a la Guerra Civil des de les ciències socials, intentant entendre les coses amb el cap més fred possible. Primer s’ha d’explicar, fer periodisme. Jo en aquest llibre faig periodisme, com si expliqués uns fets ocorreguts la setmana passada. He parlat amb gent, he repassat documents en arxius on normalment els periodistes no acostumem a moure’ns i he contrastat tota la informació. El mètode és el mateix, amb una diferència que fa que això sigui més feixuc. Explicar avui fets de fa setanta anys obliga relatar i entendre com era el context de l’època.