Democràcia: imposició de pensaments?
Veient segons quines coses que estan passant en l'actualitat i com està la crispació política, on qui guanya sempre és l’abstenció, és quan penso que si el que anomenem democràcia, es només llibertat d'expressió i que per la resta no tenim ni veu ni vot.
La democràcia és que la gent vota uns ideals, però com que cada cop menys es creu en ideals es vota un programa electoral o qualsevol cosa. En el moment que deixes en les mans de les persones segons quines decisions corres el risc que una tal Karmele es presenti a Eurovisión. En aquest cas, que no vull profunditzar, és un clar exemple que es falta al respecte a les persones que amb un motiu o un altre havien exercit el seu dret a vot.
La política es tindria que mantindre amb sentit comú transparència, no és normal. No entraré a fer debat, però fer una llei antitabac, i endurir-la en la mateixa legislatura, segur que una de les dues no estava al programa polític.
El que si que em va agradar, es que després d'aconseguir un número exacte de signatures es portés al Parlament una necessitat força elevada del poble sobre els braus i que es tiri cap endavant. Coses com aquestes fan que encara vegi la llum al final del túnel i que el poble tingui alguna cosa a dir en segons quins temes, o com a mínim que ens escoltin.
És quan em pregunto perquè no vàrem tindre l'oportunitat el 91% dels espanyols d'oposar-nos al Parlament a la guerra d'Irak. La democràcia en aquest cas no va estar a l'altura de l'exigència del poble.
Dubto molt que en política es facin les coses d'avui per demà, encara que si fos així entendria moltes coses. Les coses s'estudien i es maduren amb temps, ningú es llença amb una proposta que no sàpiga que te recolzament del seu govern.
El que passa, i és el que trobo mes greu, és que al poble se li amaguin aquestes decisions i es facin públiques quan no hi ha volta enrere ni temps per discutir o plantejar alternatives.
Sincerament em sento estafat, democràticament, quan els qui manen trien una opció de la qual no n'estava informat, perquè no apareixia en el seu programa electoral. Ja no parlo del que surt i no compleixen, que forma part del joc de la política i estem, tristament, acostumats.
Un altre exemple és quan penso en Ascó i tot el rebombori que ha causat la decisió de presentar-se candidata al magatzem nuclear, que costava fer un referèndum al poble i que fos la veu del poble qui decideixi? Segur que en el programa electoral no sortia aquest magatzem, però segur que l'equip de govern feia anys que sabia les necessitats de la central nuclear amb els residus.
La democràcia mai ens deixarà contents a tots, es potser massa poder per un grup de persones que han de pendre decisions. Crec que sempre hi ha d'haver algú que posi ordre i mani, el que passa es que si apliqués el sentit comú i escoltés més al poble o a les persones interessades, la cosa aniria millor. I per acabar citaré varis exemples:
El calendari escolar, sense tenir en compte l'opinió dels mestres; o el cinema en català, sense tenir en compte la industria del cinema. I com d'aquestes altres que a nivell quotidià toquen molt els nassos i que fan que poc a poc deixem de creure en la democràcia i que a l'hora de votar ells es votin i ells s'ho maneguin.