Ho posen gaire fàcil?
Si l'aigua és el primer bé per a la vida i a més és natural, l'energia elèctrica ha esdevingut el principal i més bàsic dels serveis per viure en aquesta vida. Si ens hi parem a pensar, tot, però, tot necessita d'alguna manera energia elèctrica tant a la llar com a la feina o al carrer.
Aquesta energia no és com l'aigua, s'ha de produir o fabricar i aquí és on rau el moll de l'os. Quan per fer una cosa hi ha d'intervenir la mà humana, és quan comencen a sortir tota mena de “pros”, de “contres”, de dubtes, de recels... d’una inimaginable varietat de camins a seguir però que tots fan cap a un mateix lloc, que es pot resumir en una paraula: interessos. Tanmateix, és ben cert que, quan t'hi trobes, tracta de treure'n algun profit.
D’una banda, es treu energia eòlicament, però fa lleig al paisatge, que el volem veure ben net per poder gaudir de la vista dels arbres, de les muntanyes i dels rierols. D’una altra, s'aconsegueix nuclearment, però tan sols pronunciar aquesta paraula ja ens espanta i representa a la nostra consciència una por al que pugui passar per molta seguretat que ens diguin que ja s'ha assolit.
En el primer dels exemples sembla que tot s'acaba en la “contaminació” paisatgística, mentre que en l'altre s'hi ha de contemplar un afegit com els residus, que no queden consumits... que no desapareixen, que no es fonen en la seva pròpia, diríem, combustió. Aquests residus s'han d'emmagatzemar, i a més amb la màxima cura perquè no puguin seguir sent un perill potencial de contaminació. Això es pot fer al mateix lloc o municipi o a fora i, si es fa en un altre estat, pagant-li els seus serveis que, amb bona lògica, serà a molt bon preu... per a aquell, clar.
Es pot dir que a hores d’ara tothom ja ha arribat a la conclusió que alguna d'aquestes solucions —per no dir les dues— és urgent adoptar-la... I amb totes les conseqüències.
No val allò que sabem que ho necessitem i ens ho quedem, i que la part que no agrada a tothom o a ningú, que se la quedi el veí. Siguem madurs, responsables i coherents i quan arriba un punt en què es barregen els interessos, com sempre i en tot a la vida, procurar que amb la veritat quedin lesionades les mínimes sensibilitats possibles tot i ser plenament conscients que mai plou a gust de tothom.
Es curiós, no obstant això, comprovar com en l’àmbit polític ens volen fer veure allò en què volen que ens fixem en cada moment, depenent del moment “de campanya” o posició particular. Allò que estant al Gobierno era bàsic que s’aprovés la construcció del magatzem de residus nuclears a l'Estat, quan esdevé ja una realitat i una decisió que s’ha de prendre, davant la possibilitat que sigui a prop de casa, s'hi nega el suport. De veritat que no ho posen fàcil... o sí?