Per Sant Antoni de gener, carros amb flors pel carrer
Els falsetans han respost plenament a la celebració de l'Encamisada
Fa una setmana, va ser la neu el reclam turístic de Falset amb la presència de molts encuriosits, però aquest cap de setmana ha estat la tradicional Encamisada l’atractiu que ha distingit la capital del Priorat. Molts interessats s’han apropat a Falset per veure aquesta festa tradicional que coincideix amb la celebració de Sant Antoni Abat, i en la qual hi ha participat gairebé tot el poble. Els falsetans vestits amb una indumentària típicament catalana i muntats en carros molt ben guarnits han recorregut el dissabte al vespre i el diumenge al matí, el poble en honor al sant.
L’Encamisada esdevé la festa popular més representativa de Falset. Durant el cap de setmana s’han dut ha terme els actes tradicionals de la festa amb la desfilada dels carros i les cavalleries, i les benediccions d’animals i panets, entre d’altres. La celebració ha comptat amb un gran nombre de carros molt ben guarnits i replens de falsetans de totes les edats amb les seves vestimentes típicament catalanes. En l’Encamisada d’enguany, que ha fet un altre recorregut per les obres a la plaça Vella, hi han participat una cinquantena de carros i una dotzena de cavalleries, fet que demostra la vivesa de la festa, més si és té en compte que ja fa molt de temps que els carros i animals s’han retirat com element de transport i de treball agrari.
L’origen de l’Encamisada té diverses versions. Però la més introduïda situa aquesta tradició el dia de Sant Antoni de l’any 1708, quan els francesos van atacar el poble de Falset, i en la seva defensa, els falsetans van aprofitar la boira que hi havia per camuflar-se, vestint camises blanques, i així poder vèncer els francesos. Segons Salvador Palomar, també es coneix amb el nom d''encamisada' una maniobra militar antiga i d'aquí ha passat a denominar, en alguns indrets, desfilades d'animals amb un rerefons llegendari relacionat amb un fet militar. Posteriorment a la victòria, la tradició diu que van fer acció de gràcies a Sant Antoni 'del porquet' -que caracteritza la iconografia del sant- o 'dels rucs' i van participar en la processó que va fer-se en honor al patró dels animals domèstics.
La festa de Sant Antoni ha estat la data fixada per a moltes celebracions hivernals d'arrel precristiana. En la majoria de pobles i viles dels Països Catalans, com documenta exhaustivament l'etnògraf i folklorista Joan Amades en el seu Costumari Català, la festa de benedicció dels animals o bestiar és coneguda amb el nom dels 'Tres Tombs' perquè la corrua del bestiar donava tres voltes a l'entorn de l'església on aquest era beneït.