Prou comerç d'armes amb Israel

Sis mesos després que s'iniciés l'atac de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza són més de 32.000 les persones que han mort víctimes d'aquesta brutal agressió que es pot qualificar, sense dubtar, de genocidi. L'Estat d'Israel ha traspassat totes les línies vermelles violant els drets humans més fonamentals amb atacs indiscriminats a la població civil, tot destruint habitatges, centres d'ensenyament, hospitals i infraestructures bàsiques.

En aquesta ocasió s'ha produït una certa divisió en els governs europeus respecte al suport a l'Estat d'Israel. Un dels que públicament s'ha mostrat crític és l'espanyol. Ara bé, com per desgràcia passa en moltes ocasions, una cosa són les paraules i una altra els fets. Només cal veure quina ha estat la línia d'actuació pel que fa a les exportacions d'armes i municions.

A l'octubre, el govern espanyol anunciava una suspensió temporal d'exportacions d'armes a Israel, però els fets han anat en sentit contrari. En efecte, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau i diverses ONG han denunciat que això no ha estat així. De fet, consultant les dades que es publiquen al portal de Comerç exterior de l'Agència Tributària, es pot constatar que, als mesos de novembre i desembre de l'any passat, es van autoritzar dues vendes de municions de guerra a l'Estat d'Israel.

Aquestes vendes violarien el Tractat de comerç d'armes auspiciat per les Nacions Unides que l'Estat espanyol va signar el 2013 i posteriorment ratificar el 2014. Concretament, s'estarien vulnerant els articles 6 i 7 en el referent a violacions dels drets humans i soscavament de la pau regional.

Per desgràcia, l'Estat espanyol té un llarg historial de dubtoses autoritzacions en exportacions d'armes, que en moltes ocasions han suposat la vulneració del codi de conducta sobre la matèria de la UE, norma políticament vinculant. Només cal recordar les vendes autoritzades a països de l'oest africà que acabaven alimentant les guerres civils de Libèria i Serra Leone a finals del segle passat i inicis de l'actual. Ambdós països estaven sotmesos a un embargament en exportacions d'armes però l'Estat espanyol autoritzà vendes a països veïns, des d’on brokers sense escrúpols burlaven l'embargament venent armes sobre el terreny a les fraccions enfrontades. Un exercici de venda triangular del qual l'Estat espanyol era còmplice, cosa que suposava una vulneració del codi de conducte de la UE.

En aquest sentit, l'any 2004, Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam van estimar que el 40% de les exportacions d'armes autoritzades per l'Estat espanyol havien violat aquest codi de conducta.

La màniga ampla espanyola es va arribar a traduir al 2003 i 2004 amb la violació directa de l'embargament a què la UE sotmetia el Sudan, país que es dessagnava en una brutal guerra civil, tot autoritzant exportacions d'armes.

Capítol a part mereixerien l'empresa Explosivos Río Tinto (ERT) i la seva filial Explosivos Alaveses (EXPAL), armant l'Iraq de Sadam Hussein en la seva guerra contra l'Iran. Aquesta darrer país va denunciar que, a la batalla de l'illa Majnum, l'exèrcit iraquià havia utilitzat armes químiques. Una inspecció de les Nacions Unides va trobar sobre el terreny una espoleta intacta fabricada per Expal que hauria transportat una càrrega química.

Més recentment, tenim les diverses denúncies de les exportacions d’armes que l'Estat espanyol ha autoritzat a l'Aràbia Saudita, malgrat les sospites que han estat utilitzades a la guerra del Iemen. Segons el Centre Delàs, entre el 2016 i 2023 l'Estat ha venut 35.000 tones d'armes i municions a la monarquia saudita.

Donada la funesta trajectòria espanyola en el lucratiu (per a uns pocs) negoci armamentístic i l'opacitat de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU), l'organisme que autoritza les exportacions, no ens ha d'estranyar que, a dia d'avui, hi hagi empreses espanyoles que encara estiguin venent armes i municions a l'Estat d'Israel.

En el període comprès entre 2001 i 2021, la JIMDDU només va denegar 5 llicències d'exportació a Israel. En canvi, n'autoritzà 557. A la vista de les dades, la JIMDDU, en la immensa majoria dels casos, no ha vist cap vulneració dels 8 criteris del codi de conducta de la UE. No ha vist violacions dels drets humans, no ha vist conflictes regionals existents, no ha vist cap incompliment dels compromisos internacionals als quals Israel està sotmesa, entre moltes altres coses que no ha vist. Sembla que tampoc no ha vist cap vulneració del Tractat de comerç d'armes del qual l'Estat espanyol és signatari.

Les accions de l'Estat d'Israel a Palestina, en el passat i en l'actualitat, converteixen les exportacions autoritzades per l'Estat espanyol en injustificables i, el que és pitjor, en una clara vulneració de les normes legals i polítiques que regulen el comerç d'armes.

Continuar exportant armes a Israel és indefensable. Que el govern espanyol decreti un embargament efectiu (i no només una suspensió temporal que després no es compleix) s'ha convertit en un imperatiu, un embargament que 30 experts de l’ONU han demanat recentment que es decreti a nivell global. 

Per tot plegat, cal exigir al govern espanyol que decreti un embargament de compravenda d'armes total a l'Estat d'Israel, així com que suspengui els programes de cooperació militar i de seguretat fins que s'acabi l'ocupació i es respectin els drets del poble palestí.