Us donem una cançó de Silvio Rodríguez

Estic en deute amb la nova trova cubana i amb alguns de vosaltres. En els cinc anys i escaig de recomanacions musicals setmanals no he atès cap exponent d'aquest moviment i confesso que m'ho heu demanat en més d'una ocasió. Us demano disculpes. Permeteu-me que aquest cap de setmana repari la falta tot dedicant-la al trovador i poeta cubà Silvio Rodríguez.

La nova trova cubana és un moviment cultural sorgit als anys seixanta del segle XX en plena efervescència de la Revolució Cubana. Està inspirada en la trova tradicional i, especialment, en un fenomen musical cubà previ conegut com a “filin”. Aquestes cançons es distingeixen per incloure una barreja de guitarra, poesia i sentiment. Figures com Silvio Rodríguez, Pablo Milanés, Noel Nicola o Vicente Feliú, entre d'altres, van emergir com a líders d'aquest moviment que després es va donar a conèixer fora de Cuba. Proveïts de les seves guitarres i les seves lletres carregades de missatges socials, els autors reflectien en les cançons l'esperit d'una època que anhelava la utopia.

Considerat un gran lletrista, Silvio Rodríguez (San Antonio de los Baños, Cuba, 1946) canta a l'amor amb la mateixa passió, profunditat i bellesa amb què critica la realitat social. Va compondre les seves primeres cançons el 1963 i va debutar en públic al Museu de Belles Arts de l'Havana el 1967. L'any 1975, quan ja havia escrit un munt de cançons, va gravar el seu primer disc oficial, 'Días y flores'. A més de la seva àmplia activitat musical, va treballar a la televisió cubana i amb el grup d'experimentació sonora de l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC). Al llarg de la seva carrera ha col·laborat en discos i gires de nombrosos cantants i músics.

Amb la voluntat de renovar-se, Rodríguez ha experimentat amb el jazz i la música d'arrel cubana i ha recuperat la fórmula del cantautor típic, acompanyant-se només de la seva peculiar veu i la seva guitarra. Com a exemples dels seus discos, a més de l'esmentat abans, ressalto 'Al final de este viaje' (1978), 'Unicornio' (1982), 'Tríptico' (1984), 'Silvio' (1992) i 'Cita con ángeles' (2003). En tots aquests anys, n'ha publicat més de vint.

La cançó "Ojalá" és un dels himnes de Silvio Rodríguez, una de les cançons més reeixides de la seva carrera. La va compondre el 1969 a bord d'un vaixell i la va incloure anys més tard als discos 'Cuando digo futuro' (1977) i 'Al final de este viaje' (1978). Encara que s'ha dit que estava dedicada a Fidel Castro, el mateix Rodríguez va desmentir-ho i va aclarir que està dedicada al seu primer amor de quan tenia 18 anys, Emilia Sánchez Herrera, a qui va conèixer quan feia el servei militar.