-
Pino d'Angiò
Potser alguns de vosaltres direu que he perdut l'oremus amb la cançó que us poso aquest cap de setmana. No és el cas, i encaixaré les crítiques benintencionades que rebi; mai he dit que sigui perfecte. Permeteu-me que m'obri ―només per una ocasió, us ho asseguro― a l'estil “italo disco”, un fenomen tan menystingut com apreciat que va triomfar a les discoteques dels anys vuitanta del segle passat amb una recepta aparentment senzilla, basada en melodies enganxoses i de consum ràpid.
La màquina del temps ens trasllada a Itàlia per recordar el cantant Pino D'Angiò, nom artístic de Giuseppe Chierchia (Pompeia, Itàlia, 1952). El 1981 va triomfar a les pistes de ball de les discoteques de mig món presentant-se amb un irresistible tema "spaghetti disco" titulat "Ma quale idea", que l'italià va incloure a l'àlbum Balla!. En la composició hi va col·laborar el músic Enrico Intra i és considerat el primer “funky rap” que es va fer a Europa.
Amb un aire xulesc i una cigarreta a la mà, a "Ma quale idea" Pino D'Angiò cantava amb to sarcàstic les intencions d'un noi arrogant que aborda en una discoteca una noia per lligar-se-la i que finalment no ho aconsegueix. Realment, es tracta de la història d'un perdedor que es va entendre poc. La cançó de l'italià parteix d'una línia de baix molt semblant a la d'"Ain't No Stoppin' Us Now" de McFadden & Whitehead, però mai es va parlar de plagi. Un any després, el 1982, en va gravar una versió en espanyol.
"Ma quale idea" va aconseguir quelcom que no succeïa des de 1958 amb la inoblidable "Nel blu dipinto di blu" de Domenico Modugno: aconseguir posicionar-se en els primers llocs de les llistes de popularitat de molts països d'Europa. Després d'aquest èxit, Pino D'Angiò ho va tornar a intentar amb la mateixa fórmula amb una cançó molt semblant, anomenada "Che strano amore questo amore", però no va obtenir tant de magnetisme. Actualment, Pino D'Angiò segueix en actiu, malgrat els greus problemes de salut que ha patit.
